Junts vam fer realitat un jardí de roses, ple d’esperança, a l’escenari del Gran Teatre del Liceu

“Jo m’imagino que el meu cos és com una matrioixca amb diferents parts. Que cada part és un sentiment o un grup de sentiments que són més visibles o menys”.

“Treballar des de l’associació per ajudar altres famílies que passin pel mateix que vam viure és per a mi una necessitat”

La Fundació Enriqueta Villavecchia, entre els 91 projectes seleccionats

“La imatge ha de ser sincera; les fotos amb sentiments no poden ser bodegons”

“És tracta de posar les capacitats de cadascú al servei del voluntariat”

“La missió final del registre és que els pacients estiguin bé”

“La millor manera d’acompanyar la tristesa és des de l’amor”

“Fer de voluntària a la Fundació m’ha permès connectar amb els pacients des d’un altre lloc, lluny de la realitat del dia a dia a l’hospital”