La Fundació engega intervencions personalitzades a les escoles i els instituts per acompanyar en la tornada a l’escola als infants i joves després de la malaltia
Ana Belén Bautista, psicooncòloga: “Des de la mirada de l’atenció integral, volem afegir allò educatiu com a part del tractament”
Des d’aquest mes de setembre, l’equip de cures pal·liatives pediàtriques de la Fundació en coordinació amb l’Hospital de Sant Pau ha posat en marxa un pla d’intervencions a les escoles i instituts per tal de coordinar-se amb l’equip docent i la direcció dels centres per poder acompanyar millor la tornada dels infants i joves a l’aula una vegada es reincorporen a l’escola després de la malaltia o quan acaben el tractament. L’objectiu d’aquestes intervencions personalitzades és ajudar al professorat i als alumnes/as a entendre millor què li ha passat al seu company o companya de classe, perquè no ha vingut durant aquest temps i com haurà canviat quan torni, així com donar-los eines per saber quina és la millor manera per relacionar-se amb ell/a i recolzar-lo i ajudar-lo a partir d’ara.
“Hem començat a oferir-ho proactivament perquè volem afegir el camp educatiu com a part del tractament, aplicant aquesta mirada d’atenció integral; primer expliquem a la família els beneficis que pot tenir aquesta intervenció i l’acció coordinada amb l’escola per acompanyar la tornada a l’aula i a partir d’aquí organitzem la intervenció tenint en compte el nivell educatiu i el tipus de patologia” explica Ana Belén Bautista, psicòloga de la unitat de cures pal·liatives pediàtriques de la Fundació. “A cures pal·liatives atenem malalties molt diferents, i l’abordatge de la sessió és totalment diferent si es tracta d’una malaltia neurodegenerativa o d’una malaltia oncològica; les necessitats i el que els hem d’explicar als companys i companyes és molt diferent. És molt important conèixer el nivell educatiu i la maduresa del grup classe en qüestió per poder adaptar la intervenció i ajustar-la a allò que els infants o joves puguin arribar a entendre”.
Després d’haver demanat permís a la família i explicar-los els beneficis d’aquest acompanyament, l’equip de la Fundació té una reunió amb l’equip directiu del centre, generalment hi assisteixen cap d’estudis i el/la tutor/a de l’aula i el paral·lel, així com l’orientador o el psicopedagog, si n’hi ha. “En una sola sessió, podem donar-los eines que els mestres poden fer servir com a referent per ajudar en la reincorporació a l’aula; moltes vegades veiem que tenen una major inseguretat amb tot allò que es refereix a la part mèdica, i per aquest motiu recentment hem incorporat a la reunió la presència de la infermera de cures pal·liatives, que els assessora més específicament sobre aquesta part mèdica d’atenció i de cures que l’infant o el jove pot necessitar en cada cas concret, que creiem que pot ser molt útil per complementar l’atenció psicosocial i aconseguir aquesta mirada integral que volem”.
Després de la reunió inicial, es planteja una sessió a l’aula, que és completament diferent segons si es fa a educació infantil, primària o secundària. Amb els més petits l’important no és tant el nom de la malaltia, sino en què consisteix i en com pot afectar el seu company o companya. Per explicar-ho, es poden fer servir recursos que il·lustrin des d’un conte o un dibuix coses que poden identificar en el seu company o companya quan torni a l’aula: “Per exemple, per ajudar a entendre les seqüel·les del tractament d’un rabdomiosarcoma en un nen d’infantil hem fet servir el conte Tobi i la màquina voladora, i hem parlat de perquè el ratolí del conte està tan cansat i com actuen els seus companys i companyes de la història per ajudar-lo en les dificultats amb les quals es troba; segons cada escena del conte treiem informació que podem fer servir amb ells de manera senzilla i clara”.
En el cas de primària, per exemple, en una de les intervencions havien de parlar a l’aula d’una companya que tornaria a classe després d’haver patit un ictus, i explicar-los què era l’afàsia o que ja no els entendria de la mateixa manera en què ho feia abans: “En molts casos, creem materials propis per a aquestes intervencions; aquesta vegada vam fer una fitxa per il·lustrar de manera fàcil com funciona el nostre sistema nerviós i com, quan aquest té un problema, es produeixen canvis que afecten al normal funcionament del cos, i de quina manera passa”.
Quan es tracta d’un jove que ha de tornar a l’escola o l’institut, s’organitzen sessions participatives moltes vegades iniciades amb un vídeo que després comentem entre tots: “Fa poc, vam fer una sessió per acompanyar la tornada d’un noi que havia patit un transplantament de medul·la òssia. A l’adolescència, la imatge i especialment la imatge corporal tenen una rellevància especial, i això a nivell de canvis físics que es produeixen després del tractament és una de les coses a tenir en compte, per explicar-ho i que puguin entendre millor la situació del company/a; com ho són també la frustració que pot sentir a l’hora d’haver de rebre cures i assistència i sobtada pèrdua d’independència”- explica.
Una de les coses que s’intenta reforçar és que aquest recolzament al company/a ha de ser constant, perquè el necessitarà més que de manera puntual: “Els dic que la solidaritat moltes vegades fa pics, i que hem d’evitar que decaigui i intentar que sigui constant”.
Des de l’inici de l’acompanyament, des de la Fundació inicien una coordinació paralel·la amb el professorat de l’aula hospitalària i el d’atenció a domicili, en cas que sigui necessari, per sostenir la situació de la millor manera possible mentre duri el tractament i acabi la reincorporació a l’aula. De setembre fins ara, s’han realitzat intervencions en tres centres escolars de les quals es farà el seguiment, i se’n preveuen vàries més el segon i el tercer trimestre. L’acollida de la iniciativa està sent molt positiva, tant per les famílies com per al professorat.