Bona valoració del primer any d’acompanyament integral a les escoles d’alumnes malalts
Ara que ha acabat l’escola, val la pena recordar que hi ha nens i nenes que no han pogut anar-hi per culpa d’un càncer o d’alguna altra malaltia greu. Us expliquem l’acompanyament personalitzat que fa la Fundació Villavecchia a les escoles en aquests casos.
Encara hi ha molt camí per recórrer en l’atenció educativa dels nens i nenes malalts de càncer. No només l’infant malalt es troba amb dificultats a l’hora de seguir el curs, mentre rep tractament, sinó que l’equip docent i els companys de classe sovint tenen dubtes sobre com ajudar i enfocar la seva relació amb l’alumne malalt. Per acompanyar escoles i famílies en aquest trànsit difícil, la Fundació Villavecchia va posar en marxa al setembre del 2021 un programa d’acompanyament que podem dir que ha complert amb les expectatives: “L’acollida ha estat molt positiva en tots els casos. Teixir aquesta xarxa col·laborativa amb les escoles, l’aula hospitalària i l’atenció domiciliària ha fet possible una atenció de més qualitat i la creació de sinergies que, de ben segur, ens portaran noves propostes per a seguir desenvolupant el nostre projecte educatiu el curs vinent”, assegura l’Ana Belén Bautista, psicòloga de la Fundació.
Què té d’especial aquest programa de suport a les escoles? En el cas de la Fundació Villavecchia, és el mateix equip que atén la família afectada el que treballa conjuntament amb l’escola. Com explica l’Ana, “Nosaltres tenim la informació mèdica de primera mà, som l’equip que acompanya la família durant el procés de la malaltia”.
La seva intervenció no es limita a fer una xerrada explicativa. “Quan anem a l’escola, no hi anem a explicar la malaltia, hi anem a parlar concretament del nen o nena que pateix aquella malaltia. Cada actuació és totalment personalitzada i ens anem adaptant als canvis que ens marca l’evolució del pacient.” Com ens aclareix l’Ana: “No fem xerrades informatives, són treballs de suport molt concrets i personalitzats”. I com que es tracta de malalties minoritàries, no és habitual que els centres hagin tingut altres experiències similars; per això valoren tant l'assessorament que se’ls ofereix. El seguiment és continu i el contacte és més freqüent quan hi ha situacions complexes, tant a nivell mèdic com sociofamiliar o emocional.
Actuar d’aquesta manera beneficia tant l’escola com l’alumne i la família afectada: “La família té la percepció que anem tots a una, que estem coordinats i que remem tots en la mateixa direcció”, assegura l’Ana.
I quin és el punt de vista del professorat? N’hem parlat amb Sandra Barrero, mestra domiciliària que ha acompanyat un alumne malalt de càncer durant el curs passat: “Tenir el suport de l’equip de la Fundació Enriqueta Villavecchia ha estat positiu en tots els aspectes. Poso el focus especialment en la psicòloga de la Fundació, que és qui m’ha acompanyat durant tot el temps que s’ha dut a terme l’atenció educativa domiciliària”.
La Sandra comenta que ha sentit el suport de la Fundació en tot el procés, “com per exemple a l’inici de l’AED (Atenció Educativa Domiciliària), quan la psicòloga em va donar tota la informació necessària relacionada amb l’alumne per poder personalitzar i ajustar la meva actuació a les seves necessitats. En el transcurs d’aquesta AED, la psicòloga també m’ha acompanyat quan l’estat de salut de l’alumne empitjorava o quan hi havia moments que no sabia gestionar, ja que em trobava davant d’una situació desconeguda i certament delicada.”
Com afirma la Sandra, l’acompanyament de la Fundació li ha donat eines per poder gestionar les diverses situacions que es plantejaven, i també les seves pròpies emocions. “Per a mi, tenir aquest suport ha estat importantíssim, imprescindible i molt necessari per poder acompanyar l’alumne i el seu entorn més proper, ja que crec que formar equip i treballar tots en la mateixa direcció és vital per poder dur a terme aquesta mena d’atenció.”
L’Ana Belén Bautista ens confirma que el curs que ve es continuaran fent aquestes intervencions i s’ampliaran. “Seguirem treballant perquè el diagnòstic de la malaltia no representi una ruptura amb l’entorn més proper de l’infant malalt, que es mantingui l'enllaç amb l’escola i que l’alumne es continuï sentint part del grup. En el cas que hi hagi canvis físics o cognitius significatius en el pacient, també preparem la classe perquè no els impactin, encara que, en la majoria dels casos, han fet videotrucades, han observat els canvis i els han integrat de manera natural.” La iniciativa també vol créixer a nivell de conscienciació: “Volem fer una feina de sensibilització, tant a centres educatius com a la societat general, que afavoreixi entorns més sensibles i acollidors per a les famílies que han de passar per l'experiència del càncer infantil.” Seguirem atents a l’evolució d’aquest programa!
►En aquest enllaç trobaràs més informació sobre com funciona l’acompanyament de la Fundació Villavecchia a les escoles i els instituts.
TEXT: Òscar Marín