El càncer es desenvolupa a partir d'una alteració del DNA que transforma una cèl·lula normal en una cèl·lula tumoral.
Els mecanismes que faciliten l'alteració genètica son complexes i no sempre ben coneguts. Es coneix també l'existència de factors ambientals de caràcter físic, químic o biològic que en determinades circumstàncies son capaços d'induir una lesió.
En les últimes dècades, els avenços en el diagnòstic i tractament de les malalties neoplàsiques en la infància han suposat una important millora en les xifres de supervivència. No obstant, el càncer continua essent la segona causa de mort en menors de 15 anys, només precedida pels accidents.
En la dècada dels anys 1950 les possibilitats de curació de la majoria de malalties neoplàsiques no superava el 20%. En el moment actual globalment es pot parlar de curació del 75%, especialment quan el diagnòstic s'efectua en fases inicials de la malaltia.
La incidència dels diferents tipus de malalties neoplàsiques varia segons l'edat. Els més freqüents són les Leucèmies, Tumors cerebrals, Linfomes, Tumors ossis , Carcinomes de Tiroides, etc.
L'esquema general d'actuació davant d'un tumor seria el següent:
El primer any després del final del tractament es el període de màxima incidència de recidives i per això durant aquest temps haurem de sotmetre al nen a freqüents controls clínics, analítics i radiològics. Superat el primer any, la possibilitat de recaiguda disminueix, però encara existeix i, encara que els controls es poden anar espaiant, es continuen fent durant 5 anys.
Les xifres de supervivència en càncer infantil es donen a 3 ó 5 anys del diagnòstic, que és quan ja es pot parlar de supervivència mantinguda lliure de malaltia.
© Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia | Avís legal