Fem servir cookies pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant accepta la seva instal·lació i ús.

El càncer infantil

La paraula càncer engloba diverses malalties caracteritzades per la presència de cèl·lules anormals, que es divideixen i creixen de forma descontrolada a qualsevol part del cos.

Si bé les cèl·lules normals es divideixen, es diferencien en els diferents teixits del cos humà i moren en un període de temps determinat, la cèl·lula cancerosa es divideix sense límits, es multiplica i dóna lloc a “tumors” o “neoplàsies”, que en créixer infiltren i destrueixen els teixits normals.

Quan una cèl·lula normal desenvolupa alteracions del DNA (mutacions) que no pot reparar, activa el seu propi programa de mort. Però la cèl·lula cancerosa presenta mutacions que no són reparades i no activen el mecanisme de rebuig o mort cel·lular, multiplicant-se de forma descontrolada. 

Alguns càncers poden no formar tumors, com es el cas de la sang i les leucèmies. D’altre part, no tots els tumors són cancerosos, creixen lentament, no s’estenen ni infiltren teixits veïns i es consideren “benignes” (no cancerosos).

Els mecanismes que faciliten l'alteració genètica que indueix l'inici d’un càncer són complexes i no sempre ben coneguts. Hi ha factors ambientals, de caràcter físic, químic o biològic que en determinades circumstàncies són capaços d'induir una lesió.

La incidència dels diferents tipus de malalties neoplàsiques varia segons l'edat.

En el nostre país els més freqüents són les leucèmies (28%), tumors cerebrals (25%) i limfomes (12%). 

RETI-SEHOP. Incidència actual del Càncer Infantil a Catalunya (0-14 anys).

Tassa de incidència: 160 por milió de nens/nenes.

Nombre anual de casos nous: 164

En les ultimes dècades, els avenços en el diagnòstic i tractament de les malalties neoplàsiques en la infància han suposat una important millora en les xifres de supervivència.

No obstant, el càncer continua essent la segona causa de mort en menors de 15 anys, només precedida pels accidents.

En el moment actual es pot parlar de curació de mes del 75% de càncer en nens, especialment quan el diagnòstic s'efectua en fases inicials de la malaltia.

RETI-SEHOP. Supervivència a 5 anys del diagnòstic dels tumors infantils a Catalunya (0-14 anys). Evolució des de 1980 fins a 2008. 

L'esquema general d'actuació davant d'un tumor es el següent:

Fase 1: Diagnòstic

Fase 2: Tractament

Cirurgia, Radioteràpia, Quimioteràpia, Transplantament de medul·la òssia… 

Fase 3: Control evolutiu

Si després del tractament d’una infecció amb l’antibiòtic més adequat podem dir que ja està curada i que no té perquè repetir-se, en el cas d’una malaltia neoplàsica no succeeix així. Després d’un tractament adequat i una resposta completa, el pacient passa a una fase de seguiment o control evolutiu, ja que pot donar-se el cas que alguna cèl·lula neoplàsica hagi quedat en fase larvada o de repòs i que en qualsevol moment pugui tornar a reactivar-se.

El primer any després del final del tractament és el període de màxima incidència de recidives, ja que pot donar-se el cas que alguna cèl·lula neoplàsica hagi quedat en fase larvada o de repòs i que en qualsevol moment pugui tornar a reactivar-se.

Per això durant aquest temps haurem de sotmetre al nen a freqüents controls clínics, analítics i radiològics. Superat el primer any, la possibilitat de recaiguda disminueix, i els controls es poden anar espaiant, però es continuen fent durant un mínim de 5 anys.

Les xifres de supervivència en càncer infantil es donen a 3 ó 5 anys del diagnòstic, que és quan ja es pot parlar de supervivència mantinguda lliure de malaltia.